Revolució Científica i Galileu Galilei

Sospesant els sistemes cosmològics del segle XVII

2010-02-15T07:32:00.000-08:00

El jesuïta italià Giovanni Battista Riccioli (1598-1671) va publicar, l'any 1651, el seu Almagestum Novum (Nou Almagest), en el qual defensava el seu propi sistema cosmològic, una versió modificada del sistema geoheliocèntric de Tycho Brahe. En el sistema de Riccioli, Mercuri, Venus i Mart giren al voltant del Sol, com en el sistema de Tycho, però els altres dos planetes (Júpiter i Saturn) tenen el seu centre de revolució en el centre de la Terra, de la mateixa manera que el Sol.

El simbòlic frontispici d'aquesta obra és un resum del contingut del llibre: el sistema copernicà i la modificació feta per Riccioli del sistema de Tycho Brahe són sospesats amb una balança per Urània (musa de l'astronomia). En un balançó es troba el sistema semiticònic de Riccioli, en l'altre plat de la balança, el sistema copernicà. El sistema copernicà resulta deficient, és més lleuger. Per sota de la balança, jeu la figura de Ptolomeu, amb el seu sistema del món als seus peus. Està dient: "Erigor dum Corrigor", és a dir, "He estat erigit per ser corregit". En la part superior, la mà de Déu indica com el món va ser fet per Numerus (nombres), per Mensura (mesures), i per Pondus (pesos).

* * *

A més a més dels sistemes ptolemaic i copernicà (Fig. I i VI), a mitjan del segle XVII, hi havia altres quatre sistemes cosmològics en disputa.

Segons el sistema ticònic (Fig. IV), la Terra fixa i immòbil es troba en el centre de les òrbites de la Lluna i el Sol, i de l'esfera dels estels fixos (els quals roten amb un moviment diari arrossegant la Lluna, el Sol i tots els planetes amb ell). El Sol que es mou al voltant de la Terra és el centre de les òrbites dels planetes (les òrbites de Mercuri i Venus es troben en part entre la Terra i el Sol, però les òrbites de Mart, Júpiter i Saturn envolten completament la Terra i el Sol).

El sistema platònic (Fig. II) difereix del ptolemaic en què els dos planetes inferiors, Mercuri i Venus, es troben situats entre el Sol i Mart i no entre la Lluna i el Sol.

En l'anomenat sistema egipci (Fig. III), els planetes Mercuri i Venus giren al voltant del Sol, mentre el Sol, la Lluna i els altres planetes giren al voltant de la Terra central i quieta.

Finalment, el sistema semiticònic (Fig. V) és el creat pel jesuïta Giovanni Battista Riccioli. En aquest sistema cosmològic, Mercuri, Venus i Mart giren al voltant del Sol igual que en el sistema ticònic; però Júpiter i Saturn ho fan al voltant de la Terra. Riccioli argumentava que Júpiter i Saturn són diferents de Mercuri, Venus i Mart, perquè tenen satèl·lits com la Terra, i per tant, les seves òrbites han d'estar centrades en la Terra i no en el Sol.

La història i filosofia de la ciència a l'ensenyament secundari

2010-01-01T03:02:00.000-08:00

SISCON. Galileu i l'astronomia copernicana

2009-12-17T01:15:00.000-08:00

2-3

4-5

6-7

8-9

10-11

12-13

14-15

16-17

18-19

20-21

22-23

24-25

26-27

28-29

30-31

32-33

34-35

36-37

38-39

40-41

42-43

44-45

46-47

48-49

50-51

52-53

54-55

56-57

58-59

60-61

62-63

64-65

66-67

68-69

70-71

72-73

74-75

76-77

78-79

80-81

82-83

84-85

Carta de Galileo Galilei a Cristina de Lorena. Traducció de Pere de la Fuente i Anna Estany

2009-11-30T04:12:00.000-08:00

Índex de lectures mínimes de fonts primàries sobre la Revolució Científica

2009-09-27T11:35:00.005-07:00

MATERIALS PER A UN CURS D'INTRODUCCIÓ A LA HISTÒRIA DE LA CIÈNCIA I DE LA TÈCNICA

REVOLUCIÓ COPERNICANA

Fonts primàries

GALILEI, Galileu, Cartes sobre les taques solars (1613), Segona carta al Senyor Mark Welser. Opere, Edizione Nazionale, Florència, G. Barberá Editore, 1968, vol. V, 133-141. Hi ha traducció a l'anglès en Discoveries and Opinions of Galileo, ed. Stillman Drake (Garden City, Nova York, Anchor Books, 1957), pàg. 87-144; i traducció al castellà en Galileo, ed. Víctor Navarro (Textos Cardinales, Barcelona, Ediciones Península, 1991), pàg. 58-75.

GALILEI, Galileu, Carta a la Gran Duquessa Cristina (1615) i/o Carta a Benedetto Castelli (21 de desembre del 1613), Opere, Edizione Nazionale, Florència, G. Barberá Editore, 1968, vol. V, 279-349. De la primera, hi ha traducció a l'anglès en Discoveries and Opinions of Galileo, ed. Stillman Drake (Garden City, Nova York, Anchor Books, 1957), pàg. 145-216; i traduccions al castellà (Editorial Alhambra i Alianza Editorial) i al català hi ha una antologia mínima d'aquesta carta a l'obra de Clive S. Morphet, Galileu i l'astronomia copernicana, Santa Coloma de Gramenet, Grup de Filosofia, 1990. De la Carta a Castelli hi ha traducció catalana de Pere de la Fuente.

GALILEI, Galileu, Il saggiattore (1623), antologia mínima. Hi ha traducció a l'anglès en Discoveries and Opinions of Galileo, ed. Stillman Drake (Garden City, Nova York, Anchor Books, 1957), pàg. 229-280; i traduccions al castellà.

PASCAL, Blaise, Resposta al pare Estienne Noël, rector de la Societat de Jesús, a París (29 d'octubre del 1647), Oeuvres, col·lecció "Grands écrivains de la France, París, Hachette, 1908, vol. II, pàg. 90-103; o ed Pléiade, pàg. 144-150. Hi ha traducció al castellà de Carlos R. de Dampierre: PASCAL, Blaise, Obras, Madrid, Ediciones Alfaguara, 1981, pàg. 744-751. Una altra traducció d'Agustín Ezcurdia: BLANCHÉ, Robert, El método experimental y la filosofía de la física, Fondo de Cultura Económica, Mèxic, 1975, pàg. 91-106.

BOYLE, Robert, New Experiments Physico-Mechanical (1660), antologia mínima (pàg. 5-10, 15-19, 33-39, 69-70 del volum I, de l'edició en 6 volums de Thomas Birch (BOYLE, Robert, Works, Londres, 1772).

DESCARTES, René, Tractat de l'home (1661), antologia mínima (pàg. 99-107 i 116-119 de la traducció a l'anglès de Stephen Gaukroger: DESCARTES, René, The World and Other Writings, Cambridge, Cambridge University Press, 1998).

HOOKE, Robert, Micrographia (Londres, 1665), antologia mínima: prefaci, pàgs. 1-5, 112, 116, 153-154, 171-172, 175-180, 210-217, 242-246. Hi ha traducció al castellà de Carlos Solis: HOOKE, Robert, Micrografia, Editorial Alfaguara, Madrid, 1989.

NEWTON, Isaac, Principis matemàtics de la Filosofia Natural (1687), antologia mínima. Hi ha traducció del Dr. M. García Doncel editada pel Grup Fi-2 de Física i Filosofia i el Grup de Filosofia de Santa Coloma de Gramenet (1987).

NEWTON, Isaac, Opticks, 4a ed. (Londres, 1730), llibre III, pat I, qüestió 31, pàg. 350-382. Hi ha traducció al castellà de Carlos Solís: NEWTON, Sir Isaac, Óptica, Ediciones Alfaguara, Madrid, 1977, pàg. 325-350.

BIBLIOGRAFIA

BLANCHÉ, Robert, La méthode expérimentale et la philosophie de la physique, Librairie Armand Colin, París, 1969. Hi ha traducció al castellà: El método experimental y la filosofía de la física, Fondo de Cultura Económica, Mèxic, 1975.

NAVARRO, Víctor (Ed.), Galileo. Antología, Ediciones Península, Barcelona, 1991.

Edwin Arthur Burtt. The metaphysical Foundations of Modern Physical Science. Cap. 3

2009-09-27T09:56:00.000-07:00

pàg. 77

pàg. 78-79

pàg. 80-81

pàg. 82-83

pàgs. 84-85

pàg. 86-87

pàg. 88-90

MATERIALS PER A UN CURS D'HISTÒRIA DE LA CIÈNCIA I DE LA TÈCNICA

Lectures de fonts secundàries

Revolució copernicana. Galilei

BURT, Edwin Arthur, The Metaphysical Foundations of Modern Physical Science
Capítol 3 Galilei, apartats A i B.

GALILEU GALILEI. Sobre el joc de daus

2009-04-28T00:32:00.000-07:00

Isaac Newton. Principis matemàtics de filosofia natural (1687). Antologia mínima

2008-11-13T11:31:00.000-08:00

PRINCIPIS MATEMÀTICS

DE FILOSOFIA NATURAL

_____________________

DEFINICIONS

____________________________

DEFINICIÓ I

Quantitat de matèria és la seva mesura, originada conjuntament per la seva densitat i el seu tamany

L'aire amb densitat doble, en un espai doble, resulta quatre cops més; i en un espai triple, sis cops més. El mateix s'ha d'entendre de la neu i la pols, condensats per comprensió o liqüefacció. I anàlogament passa amb tots els cosos que, per les causes que siguin, es condensen de diferents maneres.

Antonio Favaro. (XXI-XXIV) Galilei. Pensieri, motti e sentenze. XXI Pittura e scultura. XXII Ariosto e Tasso. XXIII Alla rinfusa. XXIV Note e ricordi

2008-07-17T02:50:00.000-07:00

344-345

346-347

348-349

350-351

352-353

354-355

356-357

358-359

360-361

362-363

364-365

366-367

368-369

370-371

372-373

374-375

376-377

378-379

380-381

382-383

384-385

386-387

388-389

390-391

392-393

394-395

396-397

398-399

400-401

402-403

404-405

406-407

408-409

410-411

412-413

414-415
Llibre propietat de Rosa Maria Masalles

Antonio Favaro. (XX) Galileo Galilei. Pensieri, motti e sentenze. XX Scienza e fede

2008-07-14T14:38:00.000-07:00

314-315

316-317

318-319

320-321

322-323

324-325

326-327

328-329

330-331

332-333

334-335

336-337

338-339

340-341

342-343

Llibre propietat de Rosa Maria Masalles

Antonio Favaro. (XVII-XIX) Galilei. Pensieri, motti e sentenze. XVII Cause ed effetti. XVIII Cose e nomi. XIX Morale

2008-07-13T01:08:00.000-07:00

292-293

294-295

296-297

298-299

300-301

302-303

304-305

306-307

308-309

310-311

312-313

Llibre propietat de Rosa Maria Masalles

Antonio Favaro. (XV-XVI) Galileo Galilei. Pensieri, motti e sentenze. XV Il microcosmo e l'Universo. XVI Logica

2008-07-13T00:30:00.000-07:00

262-263

264-265

266-267

268-269

270-271

272-273

274-275

276-277

278-279

280-281

282-283

284-285

286-287

288-289

290-291

Llibre propietat de Rosa Maria Masalles

Antonio Favaro. (XII-XIV) Galilei. Pensieri, motti e sentenze. XII L'ingegno umano. XIII Gli sciocchi e gl'ignoranti. XIV Finito, infinito e relativo

2008-07-12T23:16:00.000-07:00

226-227

228-229

230-231

232-233

234-235

236-237

238-239

240-241

242-243

244-245

246-247

248-249

250-251

252-253

254-255

256-257

258-259

260-261

Llibre propietat de Rosa Maria Masalles

Antonio Favaro. (X-XI) Galileo Galilei. Pensieri, motti e sentenze. X. La verità. XI. Lo scoprimento del vero

2008-07-12T10:05:00.000-07:00

188-189

190-191

192-193

194-195

196-197

198-199

200-201

202-203

204-205

206-207

208-209

210-211

212-213

214-215

216-217

218-219

220-221

222-223

224-225

Llibre propietat de Rosa Maria Masalles

Antonio Favaro. (VIII-IX) Galileo Galilei. Pensieri, motti e sentenze. VIII. Filosofi e filosofia. IX. L'Autorità

2008-07-12T07:52:00.000-07:00

150-151

152-153

154-155

156-157

158-159

160-161

162-163

164-165

166-167

168-169

170-171

172-173

174-175

176-177

178-179

180-181

182-183

184-185

186-187

Llibre propietat de Rosa Maria Masalles

Antonio Favaro. (V-VII) Galileo Galilei. Pensieri, motti e sentenze. V. Discussione e polemica. VI. Disputa orale e scritta. VII. Peripatetici

2008-07-11T04:54:00.000-07:00

58-59

60-61

62-63

64-64

66-67

68-69

70-71

72-73

74-75

76-77

78-79

80-81

62-83

84-85

86-87

88-89

90-91

92-93

94-95

96-97

98-99

100-101

102-103

104-105

106-107

108-109

110-111

112-113

114-115

116-117

118-119

120-121

122-123

124-125

126-127

128-129

130-131

132-133

134-135

136-137

138-139

140-141

142-143

144-145

146-147

148-149

Llibre propietat de Rosa Maria Masalles

Antonio Favaro. (I-IV) Galileo Galilei. Pensieri, motti e sentenze. I La Natura. II Il libro della Natura. III La Geometria. IV L'Experienza

2008-07-10T08:07:00.000-07:00

0-1

2-3

4-5

6-7

8-9

10-11

12-13

14-15

16-17

18-19

20-21

22-23

24-25

26-27

28-29

30-31

32-33

34-35

36-37

38-39

40-41

42-43

44-45

46-47

48-49

50-51

52-53

54-55

56-57

Llibre propietat de Rosa Maria Masalles

Antonio Favaro (Pre). Galileo Galilei. Pensieri, notti e sentenze. Prefazione

2008-07-10T08:00:00.000-07:00

II-III

IV-V

III

VI-VII

VIII-IX

X-XI

XII-XIII

XIV-XV

XVI-XVII

Llibre propietat de Rosa Maria Masalles

Sobre la Carta a Cristina de Lorena

2008-06-28T10:52:00.000-07:00

Filippo Salviati (Florència, 19.01.1582 - Barcelona, 22.03.1614)

2008-04-17T03:28:00.000-07:00

Barcelona 1572

Filippo Salviati va néixer a Florència el 19 de gener de 1582. Pertanyia a una família de patricis i va haver de renunciar a una carrera militar per la seva fràgil salut. Des de 1606 fins a 1609 va realitzar uns amplis estudis privats, fonamentalment literaris, i al finals dels quals va ser triat per a l'Acadèmia Crusca. Quan Galileu Galilei es va traslladar a Florència, Salviati es va interessar en les matemàtiques, l'astronomia i la filosofia experimental. L'any 1612 va ser adscrit a l'Acadèmia dels Lincei, i el 24 de setembre de 1612 va signar el catàleg original dels acadèmics. El seu palau a Florència ràpidament es va convertir en una mena de Liceu. Galilei va ser freqüentment invitat a viure a la Villa delle Selve de Salviati a les colines de Signa, a unes quinze milles a l'est de Florència, on va escriure Cosos en l'aigua i les Cartes sobre les taques solars. Ofès per un tema de protocol (precedència amb Bernardetto Medici, nebot de Lleó XI, en la cort de Florència), cap a finals de 1613, Salviati viatjà a Espanya i va morir a Barcelona el 22 de març de 1614. Niccolò Arrighetti va escriure i llegir l'elogi a l'Acadèmia de la Crusca.

Allì Caracciolo, estudiós de la Contrareforma amb especial atenció a la història dels primers moviments de la ciència moderna en l'àmbit galileà i dels Lincei, és l'autor d'un llibre de 878 pàgines sobre I filosofi dispersi. Storia segreta di Filippo Salviati galileista negli anni della Controriforma (Napoli, La Città del Sole, 2001)
.

Ciències per al món contemporani (1825)

2008-03-05T02:28:00.000-08:00

2009 Any Internacional de l'Astronomia

2007-12-23T10:54:00.000-08:00

L'any 2009 serà l'Any Internacional de l'Astronomia, segons un acord adoptat per l'ONU per celebrar el 400 aniversari de les primeres observacions telescòpiques de Galileu Galilei que van revolucionar la comprensió de l'Univers. L'any 1609, Galilei va fer servir el rudimentari telescopi que havia construït per observar, entre altres coses, el relleu lunar i els satèl·lits de Júpiter. El mateix any, Johannes Kepler publicava a Heidelberg el llibre Astronomia Nova, Seu Physica Coelestis Tradita Commentaris De Motibus Stellae Martis coneguda com Astronomia nova. En aquesta obra apareixen formulades les que s'anomenen dues primeres lleis de Kepler que destrueixen dos dogmes de l'astronomia antiga: el del moviment circular i el del moviment uniforme de tots els astres.

El lema de l'any internacional de l'astronomia és: THE UNIVERSE YOURS TO DISCOVER

Carta de Galilei a Castelli (21.12.1613)

2007-11-30T12:06:00.000-08:00

Carta de Galileu Galilei a Benedetto Castelli, a Pisa

Florència, 21 de desembre del 1613

Molt reverend Pare i Senyor meu,

Ahir em va venir a veure el senyor Niccolò Arrighetti, que em donà noves de la Vostra Paternitat, les quals vaig rebre amb gran goig, en sentir quelcom del qual jo no tenia cap dubte, és a dir, la gran satisfacció que vós doneu a aquesta universitat, tant pel que fa als superintendents, com als mateixos professors i als alumnes de totes les nacions; l'aplaudiment dels quals no ha fet créixer en contra vostra el nombre de rivals, com sol passar entre aquells que són de semblant feina, sinó que els ha reduït a poquíssims; i encara aquests pocs hauran de calmar-se, si no volen que l'esmentada emulació, que sovint sol merèixer títol de virtut, degeneri i canviï el seu nom pel d'afecció censurable i finalment perjudicial més per a aquells que la manifesten que per a cap altra persona. Però la meva major satisfacció fou la de sentir-vos explicar els raonaments que vàreu tenir ocasió, gràcies a la gran benevolència de ses Alteses Sereníssimes, de desenrotllar a la seva taula i de continuar després a la cambra de la Sereníssima Senyora, essent-hi fins i tot presents el Gran Duc i la Sereníssima Arxiduquessa, i els Il·lustríssims i Excel·lentíssims Senyors Antonio i Paolo Giordano i d'altres molt excel·lents filòsofs. ¿I quin favor més gran podeu desitjar que veure les Seves Alteses mateixes de discórrer amb goig vora vostra, veure com us exposen dubtes, com n'escolten les solucions i com finalment resten satisfetes per les respostes de la vostra Paternitat?

Quant a les coses que vós em dieu i que m'han estat referides pel senyor Arrighetti, m'han proporcionat l'ocasió de tornar a considerar alguns aspectes, en general pel que fa al fet d'adduir les Sagrades Escriptures en discussions sobre fets de la natura i, en particular, sobre els versicles de Josuè, que us han estat proposats, en contradicció amb la mobilitat de la Terra i l'estabilitat del Sol, per la Gran Duquessa Mare, amb algunes rèpliques de la Sereníssima Arxiduquessa.

Quant a la primera pregunta genèrica de la Sereníssima Senyora, em sembla que us ser proposada prudentíssimament per ella i concedit i establert per la Vostra Paternitat que la Sagrada Escriptura no pot mai mentir ni equivocar-se, i que els seus continguts són d'una absoluta i inviolable veritat. Jo hi hauria afegit solament que, tot i que l'Escriptura no pot equivocar-se, bé podria potser errar-se algun dels seus intèrprets i comentadors, de diferents maneres: entre les quals n'hi ha una de gravíssima i freqüentíssima, i és quan hom vol quedar-se sempre en el significat literal de les paraules, ja que aleshores apareixen no tan sols diverses contradiccions, sinó també greus heretgies i fins i tot blasfèmies; així doncs, seria necessari de donar a Déu peus i mans i ulls, a més d'afeccions corporals i humanes, com l'ira, el penediment, l'odi i també potser l'oblit de les coses passades i el descobriment de les futures. En conseqüència, així com a les Sagrades Escriptures hi ha molts versicles que, pel que fa al sentit propi de les paraules, presenten un aspecte diferent de la veritat, però que hi han estat posades per tal d'adaptar-se a la incapacitat del poble pla, així cal que, per a aquells pocs que mereixen de ser separats del populatxo, els savis comentaristes n'expliquin el veritable significat i n'indiquin els motius pels quals han estat dits amb aquelles paraules.

Establert, doncs, que l'Escriptura en molts versicles pot i ha de necessitar sovint explicacions diferents de l'aparent significat de les paraules, em sembla que, en les discussions sobre la naturalesa, s'hi hauria de recórrer en darrera instància: perquè, procedint de Déu tant la Sagrada Escriptura com la natura —aquella com revelació de l'Esperit Sant i aquesta com a observantíssima executora de les ordres de Déu— i partint de la base que les Escriptures, per tal d'acomodar-se a la comprensió de la majoria, diuen coses diferents, en l'aspecte i quant al significat de les paraules, de la veritat absoluta, i, al contrari, sent la naturalesa inexorable i immutable i ben despreocupada que les seves recòndites raons i modes de fer siguin o no siguin comprensibles a la capacitat dels homes, motiu pel qual la natura no transgredeix mai els límits de les lleis que li han estat imposats, sembla, doncs, que els fenòmens de la naturalesa que l'assenyada experiència ens posa davant dels ulls o que les demostracions necessàries ens evidencien, no haurien de cap manera de ser posats en dubte per versicles de l'Escriptura que tinguessin en les paraules diferent aparença, ja que no tots els mots de l'Escriptura estan lligats a obligacions tan rígides com els fenòmens de la naturalesa. En efecte, si per aquest sol motiu, per tal d'acomodar-se a la capacitat de la gent grossera i indisciplinada, l'Escriptura no s'ha estat d'enfosquir els seus principalíssims dogmes, atribuint fins i tot al mateix Déu condicions ben llunyanes i contràries a la seva essència, ¿qui podrà afirmar concloentment que l'Escriptura, deixant de banda l'esmentat motiu, en parlar també de la Terra o del Sol o de qualsevol altra criatura haurà triat de contenir-se, amb tot el rigor, dins dels limitats i restringits significats de les paraules? I sobretot quan hom diu d'aquestes criatures coses ben allunyades de la interpretació primera dels Sagrats Mots, coses que, dites i referides amb la veritat nua i palesa, haurien més aviat perjudicat la intenció primària i haurien fet esdevenir la gent grossera més contumaç a la persuasió dels articles que fan referència a la salvació!

Tenint present això, i sent a més evident que dues veritats no poden mai contradir-se, és labor dels doctes intèrprets el procurar de trobar el sentit veritable dels sagrats versicles, per tal que concordin amb les conclusions de la natura, de les quals estem ja segurs per l'evidència dels sentits o per les demostracions necessàries. En efecte, sent, com he dit, que les Escriptures, tot i ser dictades per l'Esperit, admeten per les esmentades raons en molts versicles interpretacions allunyades del sentit literal, i a més, no podent nosaltres assegurar que tots els intèrprets parlin inspirats divinament, creuria que seria prudent de no permetre a qualsevol persona de comprometre els versicles de la Sagrada Escriptura i d'obligar-los, en un cert sentit, a sostenir com a veritables algunes conclusions sobre la natura que algun cop els sentits o les raons demostratives i necessàries ens pogut manifestar tot el contrari.

I qui voldrà posar límits a l'enginy humà? Qui voldrà afirmar que ja se sap tot el que hi ha de cognoscible en el món? És per això que, exceptuant els articles que fan referència a la salvació i a l'establiment de la fe —contra la solidesa dels quals no hi ha perill que pugui sorgir algun cop doctrina vàlida i eficaç—, seria potser un òptim consell de no afegir-ne d'altres sense cap necessitat; i si així s'esdevingués, ¿quin desordre tan gran no fóra d'afegir-ne a demanda de persones que, deixant de banda el fet que nosaltres no sabem si parlen inspirades per virtut celestial, veiem clarament que no posseeixen aquella intel·ligència que seria necessària no tan sols per rebatre, sinó per comprendre, les demostracions que fan servir les subtilíssimes ciències per confirmar algunes de les seves conclusions?

Jo creia que l'autoritat de les Sagrades Lletres tenia com a únic objectiu persuadir els homes d'aquells articles i proposicions que, sent necessaris per a la seva salvació i superant qualsevol raonament humà, no podien ser-nos creïbles per altra ciència ni per altre mitjà que no fos la paraula del mateix Esperit Sant. Però, que el propi Déu, que ens ha dotat de sentits, de do de paraula i d'intel·ligència, hagi volgut, postposant-ne el seu ús, donar-nos amb d'altres mitjans els coneixements que podem aconseguir per aquells sentits i capacitats, no penso que sigui necessari de creure-ho; sobretot en aquelles ciències, de les quals una mínima part i en conclusions esparses pot llegir-se en l'Escriptura; ben bé és aquest el cas de l'astronomia, de la qual hi ha tan poca menció que ni tan sols trobem anomenats els planetes. Però, si els primers escriptors sagrats haguessin hagut la intenció de persuadir el poble sobre la disposició i moviment dels cossos celestes, no n'haurien parlat tan poc; que és com si no fos res en comparació de les infinites, altíssimes i admirables conclusions que conté l'esmentada ciència.

Vegi, doncs, la Vostra Paternitat com, si no vaig errat, actuen desordenadament aquells que en les discussions sobre la natura, en aspectes que no són directament de Fide, presenten com a argument inicial versicles de l'Escriptura, ben sovint malentesos per ells. Però, si aquests individus creuen realment de posseir el veritable significat d'aquell versicle particular de l'Escriptura i, en conseqüència, estan ben segurs de tenir l'absoluta veritat de la qüestió que volen disputar, voldria que em diguessin després senzillament si consideren un gran avantatge de tenir amb ells aquell que, en una disputa sobre la natura, ha de sostenir la veritat, sobre aquell que ha de sostenir el que és fals? Sé que em respondran que sí; i que aquell que sosté la part vertadera podrà adduir mil experiències i mil demostracions necessàries per a la seva part, i que l'altre no pot al·legar sinó sofismes, paralogismes i fal·làcies. Però si ells, mantenint-se dins els límits de la natura i no fent servir altres armes que les filosòfiques, saben d'ésser molt superiors a l'adversari, ¿per què, en venir després a la confrontació, utilitzen de seguida una arma inevitable i tremenda, que amb la seva sola vista atemoreix el més destre i expert campió?

Però, si he de dir la veritat, jo crec que són ells els primers atemorits i que, sentint-se incapaços de resistir els assalts de l'adversari, intenten la manera de no deixar-lo apropar-se. Però, ja que —com he dit suara— aquell que posseeix la veritat té un gran avantatge sobre l'adversari i ja que és impossible que dues veritats es contradiguin, no hem de témer els assalts que qualsevol ens faci, sempre que se'ns doni ocasió de parlar i de ser escoltats per persones competents i no alterades superbament per les pròpies passions i interessos.

Per confirmar el que he dit, consideraré ara els versicles de Josuè, mitjançant els quals Vós vàreu fer a les alteses Sereníssimes tres afirmacions. I n'agafo la tercera, que vàreu argüir com a meva, tal com veritablement és, però hi afegeixo d'altres consideracions, que no crec pas haver-vos dit abans.

Així doncs, admès i concedit de moment a l'adversari que les paraules del text sagrat s'han de prendre en sentit literal, és a dir que Déu pels precs de Josuè va fer deturar-se el Sol, va prolongar el dia i que aquest fet obtingué la victòria; però, tot demanant que se'ns atorguin les mateixes oportunitats, de manera que l'adversari no pugui vantar-se de lligar-me, a mi, i en canvi de deixar-se ell lliure per poder alterar o canviar el significat de les paraules, afirmo que aquests versicles ens mostren manifestament la falsedat i impossibilitat del sistema del món aristotèlic i ptolemaic, i ben al contrari s'adiuen perfectament amb el copernicà.

I, d'entrada, pregunto a l'adversari si sap amb quins moviments es mou el Sol. Si ho sap, haurà de respondre'm que té dos moviments, és a dir, el moviment anual de ponent vers llevant, i el moviment diürn, a l'inrevés, de llevant a ponent.

En conseqüència, després li pregunto si aquests dos moviments, tan diversos i quasi contraris entre ells, pertanyen al Sol i li són igualment propis? Li serà forçós de respondre'm que no, que un de sol li és propi i particular, és a dir, el moviment anual, i l'altre no és pas seu sinó de cel altíssim, és a dir, del primer mòbil, el qual s'emporta amb ell el Sol i les altres planetes i també l'esfera estelada, tot obligant-los a fer una volta a l'entorn de la Terra en 24 hores, amb un moviment, com he dit, quasi contrari al seu natural i propi.

Arribo ara a la tercera pregunta i li demano amb quin d'aquests dos moviments el Sol produeix el dia i la nit, és a dir si ho fa amb el propi moviment o bé amb el del primer mòbil? Haurà de respondre que el dia i la nit són efectes del moviment del primer mòbil, i que del moviment del propi Sol depenen no el dia i la nit, sinó les diverses estacions i l'any mateix. Ara bé, si el dia depèn no del moviment del Sol, sinó del moviment del primer mòbil, qui no veu que per prolongar el dia cal aturar el primer mòbil i no el Sol? Així doncs, qualsevol persona que conegui aquests principis elementals d'astronomia sap que si Déu hagués deturat el moviment del Sol, en comptes de prolongar el dia l'hauria escurçat i fet més breu, perquè, en ser el moviment del Sol contrari a la rotació diürna, com més es mogués el Sol vers orient, més es retardaria el seu curs cap a occident; i disminuint o anul·lant el moviment del Sol, en ben poc temps arribaria a l'ocàs. Aquest fenomen es veu clarament en la Lluna, la qual fa la seva rotació diürna en relació al Sol més lenta com més superi la velocitat solar. Sent, doncs, absolutament impossible en el sistema de Ptolemeu i d'Aristòtil aturar el moviment del Sol i allargar el dia, tal com afirma la Sagrada Escriptura que es va esdevenir, així doncs, o bé cal dir que els moviments no estan ordenats tal com vol Ptolemeu, o bé cal alterar el sentit de les paraules i dir que, quan l'Escriptura diu que Déu va aturar el Sol, volia dir que va deturar el primer mòbil, però que per adaptar-se a la capacitat d'aquella gent que amb prou feines podien comprendre el sorgir i el pondre's del Sol, va dir el contrari del que hauria dit si s'hagués adreçat a homes intel·ligents.
Afegeixi-s'hi que no és creïble que Déu aturés solament el Sol, tot deixant córrer les altres esferes, perquè sense cap necessitat hauria alterat i canviat tot l'ordre, els aspectes i les disposicions de les altres estrelles en relació al Sol i pertorbat en gran manera tot el curs de la natura; en canvi, és ben creïble que Déu va parar tot el sistema de les esferes celestes, les quals després del temps d'aturada, van retornar ordenadament a les seves activitats sense cap confusió ni alteració.

Però, perquè estem ja convençuts que no s'ha d'alterar el sentit de les paraules del text, ens caldrà recórrer a un altre sistema del món i veure si el sentit literal de les paraules concorda sense entrebancs, tal com veritablement ens adonarem que s'esdevé.

Havent, doncs, descobert i demostrat raonadament que el globus del Sol gira sobre ell mateix, tot fent una rotació sencera aproximadament en un mes solar, en el mateix sentit en què es fan la resta de rotacions celestes, i sent, a més molt probable i racional que el Sol, en tant que instrument i ministre màxim de la natura, quasi cor del món, doni no solament llum, tal com fa de forma manifesta, sinó també moviment a tots els planetes que giren entorn seu. Si, segons la hipòtesi de Copèrnic, atribuïm a la Terra principalment la rotació diürna, qui no veu que per deturar tot el sistema, i així allargar sense alterar gens la resta de recíproques relacions dels planetes, l'espai i el temps de la il·luminació diürna, n'hi hagué prou d'aturar el Sol, tal com diuen expressament les paraules del text sagrat? Heus ací, doncs, la manera amb què, sense introduir cap confusió entre les diferents parts del món i sense alteració de les paraules de l'Escriptura, es pot, pel fet d'aturar el Sol, allargar el dia a la Terra.

He escrit molt més del que les meves indisposicions em consenten; acabo, però, declarant-me el seu servidor; li beso les mans, tot desitjant-li que Nostre Senyor li concedeixi bones festes i tota la felicitat.

Florència, el 21 de desembre del 1613

Galileu Galilei (1564 - 1642). Le Opere di Galileo Galilei, Edizione Nazionale, a cura di A. Favaro, Florència, Barbèra, 1890-1909, 20 vols. Reedició amb algunes adicions: 1929-1939 i 1965.

Text de Descartes sobre el buit

2007-11-29T02:10:00.000-08:00

16. Que repugna l'existència del buit en el sentit que els filòsofs donen a aquesta paraula

En referència al buit, en el sentit que els filòsofs donen a aquesta paraula, és a dir, com a un espai en el qual no existeix en absolut cap substància, és evident que en l'Univers no pot donar-se un espai semblant, atès que l'extensió de l'espai o del lloc interior no difereix de l'extensió del cos. I com que del fet mateix que un cos sigui extens en longitud, latitud i fondària, podem vertaderament concloure que és una substància, ja que sabem que és impossible que allò que no és res tingui extensió, hem d'arribar a la mateixa conclusió sobre l'espai que se suposa buit, això és, que atès que hi ha en ell extensió, hi ha també, necessàriament, substància.

René Descartes. Els principis de la filosofia, II, 16

Acudits

2007-11-12T08:59:00.000-08:00

Galilei discuteix els seus descobriments amb l'Església.

"Penso que haurieu de ser més explícit en el segon pas."

Cant al Sol. Antic Egipte vers el segle XIV aC

2007-04-27T05:14:00.000-07:00

Tu brilles, magnífic, en l'horitzó del cel;
tu, Sol vivent, que governes la vida,
tu apareixes per l'horitzó d'orient
i emplenes el país amb el teu resplendor.

Tu has creat la Terra, per desig teu,
amb els humans, els ramats i els animals salvatges;
tot allò que existeix sobre la terra
i tot el que vola damunt d'ella.
Tu ets qui col·loca a cadascú en el lloc que li correspon
i tu li proporciones tot quant necessita.

Tu te'ns ofereixes en forma de Sol viu.
Tu fas néixer a milions d'éssers amb la teva sola presència.
Tu ets el temps de vida
i tots viuen per tu.

Eppur si muove! El moviment com si no hi fos

2007-04-27T04:30:00.000-07:00

A mil quilòmetres per hora
basculo cap a l'orient
assegut a la meva taula
a mil quilòmetres per hora.

A cent mil quilòmetres per hora
vaig entorn al Sol
estirat a la meva banyera
a cent mil quilòmetres per hora.

A un milió de quilòmetres per hora
giro dins la galàxia
acotxat dins del meu llit
a un milió de quilòmetres per hora.

A deu milions de quilòmetres per hora
seré llançat cap al Gran Atractor
reposant sota terra
quan ja estaré mort i enterrat
a deu milions de quilòmetres per hora

Jean-Marc Lévy-Leblond
Físic teòric, Universitat de Niça
Director de la revista Alliage

El sistema geocèntric

2007-04-17T14:12:00.000-07:00

Figura del tractat de nàutica de Martín Cortés (1551). La contribució espanyola als orígens de la nàutica moderna es va basar en les doctrines astronòmiques tradicionals.

Explicació geocètrica dels eclipsis solars

2007-04-16T14:22:00.000-07:00

Pàgina d'un exemplar manuscrit de l'Astronomia nova de Ramon Llull que es troba a la Biblioteca de Catalunya.

Concepció heliocèntrica del món

2007-04-16T14:19:00.000-07:00

Digges, 1556

El sistema copernicà a l'edició del De revolutionibus orbium coelestium del 1543.

Concepció geocèntrica del món en un gravat del 1539

2007-04-16T14:15:00.000-07:00

Relacions entre els quatre elements i les qualitats elementals

2007-04-16T14:03:00.000-07:00

Esquema de les relacions lògiques entre les quatre qualitats elementals (sequedat, humitat, calor i fred) i els quatre elements de l'univers platònic (terra, aigua, aire i foc) generats com a combinacions de les qualitats, segons la concepció exposada per Aristòtil en la seva obra Sobre la generació i la corrupció. Agafat dels Comentaris a l'Esfera de Joan de Sacrobosco (1585) del jesuïta matemàtic alemany Crhristophoros Clavius, aquest esquema va ser Col·locat per Leibniz com a emblema de la seva combinatòria, després de substituir, en el centre, la creu i l'anagrama jesuític per la rosa dels membres de la Rosa-Creu, en la coberta de la seva obra juvenil Dissertatio de Arte Combinatoria (1666).

Dibuixos per al conte sobre Copèrnic

2007-04-15T03:00:00.000-07:00

Esborranys de dibuixos per a una vida de Copèrnic

2007-04-11T13:35:00.000-07:00

Dibuix d'Elena Medina sobre la concepció medieval del món, l'any i l'home

2007-04-11T13:17:00.000-07:00

Dibuix fet per Elena Medina Pérez, alumna del crèdit variable sobre La revolució científica dels segles XVI i XVII de quart d'ESO de l'IES Terra Roja de Santa Coloma de Gramenet. El món està format per quatre elements (terra, aigua, aire i foc), l'any per quatre estacions (tardor, hivern, primavera i estiu) i l'home per quatre humors (melangia, flegma, sang i còlera) .