Text de Descartes sobre el buit

16. Que repugna l'existència del buit en el sentit que els filòsofs donen a aquesta paraula

En referència al buit, en el sentit que els filòsofs donen a aquesta paraula, és a dir, com a un espai en el qual no existeix en absolut cap substància, és evident que en l'Univers no pot donar-se un espai semblant, atès que l'extensió de l'espai o del lloc interior no difereix de l'extensió del cos. I com que del fet mateix que un cos sigui extens en longitud, latitud i fondària, podem vertaderament concloure que és una substància, ja que sabem que és impossible que allò que no és res tingui extensió, hem d'arribar a la mateixa conclusió sobre l'espai que se suposa buit, això és, que atès que hi ha en ell extensió, hi ha també, necessàriament, substància.

René Descartes. Els principis de la filosofia, II, 16